Un estudi recent elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) analitza el grau de preparació dels sistemes sanitaris dels 27 estats membres de la Unió Europea per integrar la intel·ligència artificial (IA), a partir de dades recollides entre 2024 i 2025.
L’informe, titulat Artificial intelligence is reshaping health systems: state of readiness across the European Union, parteix d’una pregunta clau: els sistemes de salut europeus estan realment preparats per a la IA? Per respondre-la, l’Oficina Regional per a Europa de l’OMS va avaluar sis dimensions fonamentals: estratègia nacional, professionals, regulació, governança de dades, aplicacions i barreres..
Què cal saber?
La IA ja és una realitat als sistemes de salut europeus, però encara hi ha deures pendents.
La majoria de països de la Unió Europea ja utilitzen IA, especialment en diagnòstics (74%) i en l’atenció als pacients mitjançant xatbots (63%). A més, el 85% disposa d’estratègies nacionals per impulsar aquestes tecnologies.
Quin és el problema?
Tot i aquest avenç, la preparació real és desigual. Només una minoria de professionals sanitaris ha rebut formació específica en IA, i encara hi ha manca de claredat en aspectes clau com la responsabilitat legal o el finançament.
Què falta?
L’informe identifica tres grans mancances:
– Formació del personal sanitari per utilitzar la IA amb seguretat
– Major implicació de pacients i ciutadania
– Normatives clares que regulin l’ús de la IA
Per què és important?
La IA pot millorar l’atenció, fer els sistemes més eficients i alleugerir la càrrega assistencial. Tanmateix, si no s’implementa correctament, pot generar desconfiança o augmentar les desigualtats.
“Europa avança ràpid en IA aplicada a la salut, però el repte és també formatiu, ètic i organitzatiu, no només tecnològic”.
De què tracta aquest cas d’estudi?
Entre 2024 i 2025, l’OMS Europa va dur a terme la primera enquesta exhaustiva sobre la preparació en IA dels sistemes sanitaris de la regió. Els 27 estats membres de la UE hi van participar (100% de resposta), aportant una visió completa basada en dades.
L’estudi analitza sis dimensions clau: estratègies d’IA, participació dels actors i desenvolupament de la força laboral, marcs legals i reguladors, governança de dades, aplicacions i oportunitats, i barreres i factors facilitadors. L’objectiu és identificar tant el nivell de preparació com les mancances existents.
Dades clau
- 27/27 estats membres han participat
- 85% tenen una estratègia nacional d’IA transversal
- 74% utilitzen diagnòstic assistit per IA
- 15% ofereixen formació en IA abans de l’exercici professional
- 41% assenyalen el cost econòmic com a principal barrera
Fortaleses estratègiques
- 85% dels països tenen estratègies d’IA (només un 11% específiques en salut)
- 67% disposen d’una estratègia de dades sanitàries
- 81% han implicat actors rellevants (administració, proveïdors, universitats)
- 74% utilitzen diagnòstic assistit per IA
- 48% col·laboren en iniciatives reguladores internacionals
Mancances crítiques
- Només el 15% ofereix formació inicial en IA
- Només el 26% ofereix formació continuada
- Només el 18% ha consultat la ciutadania
- Només el 7% disposa de guies ètiques específiques
- Només el 37% té finançament específic
- Només el 24% disposa de mecanismes de seguiment després de la implementació
Barreres principals
- Qualitat i estàndards de dades (33%)
- Cost econòmic (41%)
- Incertesa legal (33%)
Les 6 dimensions clau de transformació
1. Estratègies nacionals d’IA
Només l’11% dels països tenen una estratègia específica en salut; la majoria integra la IA en estratègies generals o digitals.
2. Participació i professionals
Tot i que el 81% implica actors institucionals, la participació ciutadana és limitada. Només el 15% ofereix formació completa en IA, tot i que el 48% ha creat nous rols professionals en aquest àmbit.
3. Marc legal i regulador
Només el 7% ha desenvolupat guies ètiques específiques. La majoria de països estan adaptant els seus marcs legals a la normativa europea.
4. Governança de dades
El 67% disposa d’estratègia de dades sanitàries i el 63% d’un espai nacional de dades, tot i que encara hi ha recorregut per millorar-ne el desenvolupament.
5. Aplicacions i oportunitats
Les principals aplicacions són el diagnòstic assistit, els xatbots i l’automatització de processos. Tot i identificar prioritats, només el 37% disposa de finançament específic per desenvolupar-les.
6. Barreres i factors facilitadors
La transparència, la responsabilitat legal i la certificació són factors clau per generar confiança. Els professionals sanitaris necessiten entendre les eines que utilitzen per poder garantir una atenció segura.
L’informe conclou que, malgrat els avenços, encara existeix una bretxa entre l’estratègia i la implementació real de la IA als sistemes de salut europeus. Les claus per garantir correcte adopció d’aquesta tecnologia són reforçar la formació, millorar la regulació i fomentar la participació social.
