Intel·ligència artificial (IA) i humanisme

02/03/2023
Cicle Mirem el Futur amb una mirada oberta al món

Cicle “Mirem el futur amb una mirada oberta al món”.

27 de març de 2023

En el marc d’una setmana especialment significativa, en què Barcelona ha acollit el Mobile World Congress, hem organitzat un seguit de jornades que formen part dels diferents cicles de sessions que impulsem des de La Unió, i que aquesta setmana han girat al voltant de la transformació digital en l’àmbit del sector de la salut i social. Hem volgut abordar com aquesta transformació digital ens permet avançar en una atenció preventiva, predictiva, participativa, personalitzada, i alhora, acompanyar tot aquest desplegament, preservant els drets i valors de les persones enfortint el tracte humà.

El 28 de febrer hem celebrat aquesta sessió del Cicle “Mirem el Futur amb una mirada oberta al Món” sobre Intel·ligència Artificial (IA) i Humanisme, organitzada conjuntament pel Comitè d’Impuls del Projecte +FUTUR i el Consell d’Ètica i Bones Pràctiques de La Unió. Hem abordat com la IA té oportunitats i impacte en totes les àrees de la salut i com ho entomem per fer-ho compatible amb la humanització de l’assistència. La sessió ha comptat amb les aportacions de Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica, Ricard Casadevall, cap de l’Oficina de Gestió i Governança de la Dada a Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Joan Guanyabens, director de la Fundació TIC Salut i Social, Ignasi Coll, director mèdic dels centres sociosanitaris PRYTANIS, i Manel Jovells, president del Consell d’Ètica i Bones Practiques de La Unió.

1. És possible? Quin és el marc conceptual i com s’està abordant les transformacions amb una anàlisi comparada internacional.

Montserrat  Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica.

“L’economista Joseph Shumpeter parlava de la innovació destructiva: Es shumpetitzara la medicina? o què es shumpetitzarà de la medicina? “Estem en procesos continuats destrucció creativa a partir de la innovació. Quins son els grans reptes ètics per fer-no? La intel·ligència ens promet moltes coses (deep medicine) però ens genera molts aspectes ètics que són un repte, sobretot garantir la seguretat i eficàcia en un sector en que hem dedicar temps a la humanització de l’atenció. Per això parlem de hight tech i high touch: trobar l’equilibri entre una medicina humanament científica i científicament humana”. 

“La Inteligència artificial en salut és com el sexe adolescent: tothom diu que ho fa però pocs ho saben fer o ho fan realment”.

Ricard Casadevall, cap de l’Oficina de Gestió i Governança de la Dada Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

“El repte és tecnològic però cada cop serà menys tecnològic perquè les coses evolucionen molt ràpid”. La tecnologia ens obre un món d’oportunitat però l’hem de saber coordinar on ens cal i per això cal un enfocament multidisciplinari que permetin treure la potencialitat d’aquest eines.

El repte rau en treballar en xarxa, compartir les nostre dades amb altres centres i aprofitar el coneixement generat en altres dades.

Això només serà possible si hi ha un ecosistema d’innovació entre organitzacions i afavorit per l’Administració.”

2. Ho volem fer? Quin és el compromís de les Administracions en impulsar els canvis sistèmics per facilitar aquestes transformacions.

Joan Guanyabens, director de la Fundació TIC Salut i Social

“Això és imparable i el principal repte que tenim és dissenyar, desenvolupar, validar i implementar correctament aquestes eines (IA) per tal que realment permetin proveir més i millor salut i benestar a les persones.”

Anuncia que s’aprovarà programa Programa Salut/IA del Departament de Salut, el CatSalut i la Fundació TIC Salut Social com una estratègia per a la promoció i desenvolupament de la IA centrada en les persones. 

L’Administració ha de crear l’entorn facilitador per implantar solucions d’IA que generin valor en la qualitat i sostenibilitat del sistema. Tot el procés es dotarà d’una mirada ètica, respectant la privacitat de les persones i vetllant pel compliment dels drets fonamentals i la no discriminació. ”

El programa anunciat es basarà en la recerca, avaluació i implementació. Així, la Fundació Tic Salut i Social té com a objectiu r identificar eines d’IA i donar suport a les entitats que impulsin iniciatives d’accés a dades, amb una visió sistèmica.

Explica que el sector disposa de més de 100 algoritmes registrats, “una bona mostra” del que s’està treballant però si volem incorporar l’humanisme en l’AI , “cal incloure des del primer moment els indicadors PROMS Patient Reported Outcomes Measures  per incloure la veu del pacient i la seva experiència.

3. Ho podem fer? Aplicació en el nostre entorn, d’acord amb experiències i casos pràctics

Ignasi Coll, Director Médico de los Centros Sociosanitarios PRYTANIS, presenta el projecte Heldery que es realitza amb col·laboració amb Yasyt Robotics. La primera entitat és membre associat de La Unió i la segona, és membre del Fòrum d’Associats Col·laborador.

Explica la funció del robot humanoide Pepper des d’una visió bioètica assistencial.

“Els robots humanoides han estat una ajuda important per a la gent gran a causa de la seva interfície interactiva i intel·lectual que els permet satisfer les necessitats personalitzades de tothom. Pepper pot obtenir instruccions simples i individuals per a activitats com l’exercici i permet processar i compartir els resultats mèdics amb el professional mèdic, cosa que permet un control efectiu de la salut de la gent gran. La funció de telepresència de Pepper permet que la gent gran estigui en contacte constant amb els seus familiars i amics. Com a tecnologia d’assistència, Pepper està fent més en menys i cada dia adopta nous esforços per tenir cura de persones grans”.

Tancament. Manel Jovells, president del Consell d’Ètica i Bones Practiques de La Unió.

Des de La Unió focalitzem l’impacte de la IA en l’atenció a les persones en dos vectors: primer, la IA i l’humanisme perquè les organitzacions hem d’evitar discriminacions, i garantir que la innovació en IA ens permeti no sols curar sinó tenir cura de les persones, i segon, la governança de les dades, fent un pas més per incorporar-la a l’estratègica global amb una imprescindible mirada ètica, i traduir-la en canvis organitzatius per aconseguir ser efectius en assistència i també en recerca i innovació.

Posar el focus sobre aquesta problemàtica  a la Unió remarca la necessitat d’apredre coneixements i consciència dels canvis que suposen aquestes tecnologies.

“Amb les funcions de La Unió, ètica i governança de les dades és útil per les entitats per conscienciar i donar eines per actuar”

Descobreix les properes sessions del cicle:

  • Organitzacions segures
  • Experiència persona i família
  • Canvi climatic i salut
  • V Jornada +FUTUR el 19 d’octubre.

Et pot interessar…