El 3 de novembre, hem celebrat la sessió +FUTUR sobre “La presa de decisions en les polítiques per abordar el deteriorament cognitiu”, impulsada pel Consell Tècnic Assessor de Gestió Assistencial de La Unió, en el marc del projecte +FUTUR i del cicle Mirem el futur amb una mirada oberta al món i amb el suport de Roche.
Les demències representen un repte creixent per al sistema sanitari i social. L’envelliment de la població, l’impacte sobre l’autonomia i la qualitat de vida de les persones, la sobrecàrrega de les famílies cuidadores i les noves possibilitats diagnòstiques i terapèutiques fan necessari repensar els models d’atenció i les prioritats d’inversió. La sessió ha comptat ha servit per compartir diferents perspectives sobre els reptes del deteriorament cognitiu, contrastar les alternatives d’intervenció i generar un espai de debat i reflexió conjunta sobre com prioritzar els recursos disponibles, posant les necessitats de les persones i les seves famílies al centre de les decisions i avançant cap a la identificació de propostes concretes per transformar el model d’atenció.
Una mirada compartida als reptes del deteriorament cognitiu
La ponència de Ramón Miralles, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, ha destacat el potencial de la prevenció i de les intervencions sobre els factors de risc modificables, així com les oportunitats i limitacions dels nous tractaments. També ha reivindicat la importància de les intervencions no farmacològiques i del suport a les persones cuidadores. “Hi ha coses que podem fer per prevenir o retardar l’inici del deteriorament cognitiu. Molts dels factors de risc ja els coneixem i tenim molt marge per actuar».
A continuació, una taula rodona ha permès contrastar diferents mirades sobre la transformació del model d’atenció:
- Assumpció González (FATEC): “Qui cuida també ha de ser cuidat”. Ha defensat la necessitat de reconèixer les persones cuidadores, reforçar els serveis de respir i entendre les cures com una responsabilitat social compartida.
- Montse Espier (CAPSBE): “Cal canviar la mirada de com atenem la persona”, apostant per una atenció més integral, una millor coordinació entre serveis i més recursos domiciliaris perquè les famílies no siguin l’únic suport.
- Sònia Mariscal (Sabadell Gent Gran): “Hem de transformar les organitzacions a partir de l’experiència de vida de cada persona, amb residències més obertes a les famílies i a la comunitat, entorns més amigables i una integració sanitària i social real”.
- Júlia Falgueres (Mutuam): “Cal reforçar la prevenció i l’educació de la població, millorar la comunicació entre l’atenció primària i l’especialitzada i garantir un accés equitatiu als nous diagnòstics i tractaments.”
- Anna Feliu (Hospital de Sant Pau): “Els nous tractaments obren oportunitats, però el repte és garantir que la innovació terapèutica arribi a les persones que se’n poden beneficiar, amb criteris d’equitat, seguretat i una presa de decisions compartida”.
També hem comptat amb la participació de Galdina Valls, cap operativa de l’Atenció Intermèdia del Servei Català de la Salut, que ha presentat els treballs que està impulsant l’Administració per ordenar les unitats de psicogeriatria, revisar les rutes assistencials de demències, definir els circuits relacionats amb els nous tractaments de l’Alzheimer i avançar en la revisió del Pla DEMCAT.
De la reflexió a les propostes d’acció
La segona part de la jornada s’ha dedicat a una dinàmica participativa orientada a identificar i prioritzar propostes d’acció per millorar l’abordatge del deteriorament cognitiu. A través del debat i la reflexió compartida, hem convidat els participants a valorar diferents estratègies d’intervenció i reflexionar sobre com orientar els recursos disponibles per generar el màxim valor per a les persones i el sistema.
El treball s’ha centrat en quatre grans àmbits: la prevenció i el diagnòstic precoç, les intervencions no farmacològiques, els nous tractaments farmacològics i el reforç de l’atenció domiciliària i comunitària, incorporant la perspectiva de les persones afectades i les seves cuidadores.
La dinàmica ha permès contrastar diferents visions i generar propostes que contribuiran a definir les prioritats de futur. Properament, des de La Unió compartirem un informe amb les conclusions del taller i les propostes i prioritats d’acció identificades.
