La sessió +FUTUR ha reunit professionals i experts per compartir l’evidència científica, conèixer les experiències de tres hospitals catalans i reflexionar sobre els reptes assistencials i organitzatius del cribratge.
La Unió ha celebrat, el 14 d’octubre, una nova sessió +FUTUR dedicada a la detecció precoç de la diabetis tipus 1 autoimmune (DT1). La trobada ha permès conèixer com s’està abordant el cribratge en diferents centres hospitalaris i obrir un espai de reflexió sobre el seu valor, les dificultats d’implantació i les condicions que caldria valorar en el sistema sanitari català.
Sota la pregunta «Quines possibilitats té la detecció precoç de la diabetis tipus 1 en el nostre sistema sanitari?», la jornada ha combinat evidència científica, experiències assistencials i debat entre els participants.
De l’evidència científica a la pràctica assistencial
Sílvia Cordomí, Government Affairs Lead de Sanofi, ha obert la sessió presentant l’evidència disponible, les experiències internacionals i el marc estratègic de la detecció precoç. La seva intervenció ha situat el debat en el canvi de perspectiva que suposa poder identificar la DT1 abans de l’aparició dels símptomes.
Com gestionar el canvi de paradigma de la diabetis tipus 1, ha estat una de les idees centrals de la presentació, que també ha posat sobre la taula els reptes d’equitat, coordinació assistencial i avaluació dels programes.
A continuació, tres hospitals han compartit les seves experiències.
- Ignacio Conget, de l’Hospital Clínic Barcelona, ha explicat el programa de cribratge adreçat a familiars de primer grau adults, d’entre 18 i 45 anys. El centre ha habilitat un circuit de participació voluntària a través del web de l’hospital, amb determinació d’autoanticossos i seguiment dels casos positius. L’experiència ha posat en relleu el repte d’arribar a la població candidata i facilitar-ne la participació.
- Rosa Corcoy, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha presentat el programa de detecció precoç en infants i adolescents familiars de primer grau de persones amb DT1. Ha compartit els primers resultats del cribratge i les adaptacions necessàries per incorporar aquesta activitat a les agendes assistencials, coordinar els professionals i organitzar les proves de laboratori.
- Roque Cardona, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ha exposat el disseny d’un circuit assistencial multidisciplinari mitjançant metodologia Lean. El model integra la identificació de la població diana, la detecció d’autoanticossos i el seguiment clínic, amb una atenció especial a la informació, l’acompanyament i l’experiència de les famílies.
Un espai de debat sobre el valor i la viabilitat del cribratge
La sessió també ha incorporat una taula de debat amb les perspectives dels pacients i de l’àmbit assistencial, així com una dinàmica participativa entre els assistents.
El debat ha girat al voltant de qüestions com a qui podria aportar més valor la detecció precoç, quines barreres existeixen, quins recursos i circuits serien necessaris i com es podrien avaluar les diferents experiències.
Properament publicarem l’informe de propostes que recollirà les principals aportacions i reflexions sorgides durant la sessió. El document permetrà identificar possibles línies de treball compartides, així com els reptes i les condicions que caldria tenir en compte per valorar la viabilitat de la detecció precoç de la diabetis tipus 1 en el sistema sanitari català.
