El passat 10 d’octubre, més de 280 experts i professionals del sector de la salut i social es van reunir a l’auditori del CaixaForum Barcelona per celebrar la 6a Jornada +FUTUR Ens movem X les Persones. Aquest esdeveniment, conduït per la periodista Maria Xinxó, va girar entorn del lema “Anticipant-nos als reptes, construint el Futur” i va posar sobre la taula alguns dels desafiaments més urgents del sector, com la manca de professionals, la innovació tecnològica, nous models d’atenció i la governança.
Inauguració de la consellera de Salut, Olga Pané
A la inauguració, la consellera de Salut, Olga Pané, va recordar les prioritats de Govern en polítiques de salut i va felicitar La Unió per donar continuïtat a la jornada +FUTUR, que any rere any fa una crida a l’acció des d’una visió propositiva amb els professionals i experts del sector sanitari i social. També va destacar l’encert del lema d’enguany, Anticipant-nos als reptes, construint el Futur. “Amb La Unió compartim aquesta visió, avançar-nos als reptes i oportunitats, apostant per les transformacions que ens permetin preservar les bondats del sistema públic de Salut. Hem de passar dels reptes a l’acció.”
Descarrega’t les paraules de la consellera
Durant la inauguració, el president de La Unió, Joan M. Adserà, ha subratllat que, sense organitzacions sostenibles, solvents i compromeses, no és possible un canvi sistèmic, per això apostem per una governança col·laborativa i corresponsable. La Unió i els seus associats estem compromesos amb les transformacions necessàries per millorar l’atenció i els resultats en salut i benestar, perquè ‘Fer +FUTUR és un compromís amb i per a les persones.
En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental celebrat el 10 d’octubre, ha fet un sincer reconeixement a les organitzacions, entitats, professionals, i persones i col·lectius de salut mental, per la feina que fan dia a dia, i pel seu Compromís en la millora contínua en els models d’atenció.
Per la seva banda, Roser Fernández, directora general de La Unió, ha posat en valor el projecte +FUTUR en context actual perquè les grans transformacions del sistema passen per organitzacions sostenibles, solvents i compromeses, organitzacions que volem que funcionin com un ecosistema integrat on governança i gestió, professionals, persones i comunitats col·laborin activament.
Innovacions i transformacions de futur a nivell internacional en els professionals de salut
Tomàs Zapata, cap de la Unitat de Recursos Humans per a la Salut i Serveis de Salut de la Oficina Regional de la OMS a Europa, va fer una excel·lent conferència sobre Innovacions i transformacions de futur en l’àmbit dels professionals de la salut amb l’objectiu de buscar l’eficiència i atendre millor les persones.
“Tenim una bomba de rellotgeria per l’envelliment del personal sanitari, especialment metges, però també per l’alt estrès i burnout que els metges, infermeres i altres personals sanitaris tenen a la regió europea. La pregunta és si hi ha més metges i infermeres que mai perquè tenim una crisi de personal sanitari?”
Fa referència a l’informe Health and care workforce in Europe time to act de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i assenyala cinc factors: l’envelliment de la població de metges i infermeres, el profund impacte en la salut mental entre els professionals sanitaris de les morts de companys en la pandèmia de la COVID-19, l’augment de la migració entre els professionals sanitaris, l’increment de treball a temps parcial i l’increment de les sortides motivades pel burnout i l’ansietat.
I davant d’això recorda la Declaració de Bucarest de 2023 promoguda per l’OMS i que insta a l’acció política i el compromís de protegir, recolzar i invertir en treballadors sanitaris i assistencials. A partir d’aquí recepta les recomanacions de l’OMS: aprofundir en la retenció del talent, mirar d’optimitzar l’acompliment del professional, mirar com formem amb qualitat el personal sanitari i planificació adequada a 15 anys vista
Tot això amb l’objectiu de crear les condicions adequades perquè el personal sanitari pugui desenvolupar la seva vocació i contribuir a millorar la qualitat de l’atenció en el sistema.
Descarrega’t la presentació de Tomás Zapata
Descarrega’t el resum que hem elaborat
Presentació de l’Anàlisi de Prospectiva del Projecte +FUTUR 2024
Durant la jornada, Maria Pueyo, directora de l’Àrea Assistencial i de Participació de La Unió i Carles Oliete, gabinet tècnic de La Unió, han fet un repàs al darrer any del projecte i han presentat la nova Anàlisi de Prospectiva del Projecte +FUTUR 2024, desenvolupada amb la participació de més de 100 professionals.
L’Anàlisi és un procés estratègic que es duu a terme per identificar i anticipar tendències, desafiaments i oportunitats futures en el sector de la salut i els serveis socials. L’objectiu és preparar les organitzacions per adaptar-se proactivament als canvis, tot assegurant la sostenibilitat, la qualitat i l’equitat dels serveis que ofereixen.
Aquesta anàlisi inclou:
- Estudi de Tendències: Es revisen informes nacionals i internacionals per identificar tendències globals i locals que influiran en el sector.
- Anàlisi Geohumanista: S’analitza com l’entorn geogràfic i les condicions socials afecten l’accés i la distribució dels serveis.
- Identificació de Reptes i Oportunitats: Es defineixen els reptes clau que enfronten les organitzacions i les oportunitats per desenvolupar solucions innovadores.
- Elaboració de Línies d’Acció: Es proposen accions concretes per a les organitzacions, adaptades a les necessitats i realitat del sector, per garantir una atenció sostenible, integrada i centrada en la persona.
Com novetat també, incorpora la inversió en impacte social, una metodologia que acompanya a les organitzacions per avaluar l’impacte de les transformacions i orientar la presa de decisions d’inversió.
L’Anàlisi de Prospectiva del Projecte +FUTUR 2024 és, per tant, una eina per passar de la reflexió a l’acció, assegurant que les organitzacions sanitàries i socials estiguin preparades per al futur, tot mantenint la qualitat de l’atenció i la sostenibilitat del sistema.
Descarrega’t l’Anàlisi de Prospectiva del Projecte +FUTUR 2024
Contextualització dels reptes i línies d’acció en quatre àmbits clau
En el marc del nou +FUTUR, es va celebrar una dinàmica participativa per contextualitzar els reptes i definir línies d’acció concretes per a les organitzacions del sector. Aquesta sessió es va centrar en quatre àmbits clau:
1. Professionals
Mireia Sans, directora del CAP Comte Borrell i membre del comitè d’impuls de +FUTUR, va destacar els principals reptes relacionats amb la manca de professionals en el sistema sanitari català. Entre aquests està com millorar les condicions laborals i retributives per fidelitzar els professionals i reduir la temporalitat, així com de “desburocratitzar el sistema de salut per fer-lo més flexible i adaptatiu a les noves necessitats”. També va posar èmfasi en la necessitat de polítiques transversals per afrontar l’envelliment de la població i la creixent pressió assistencial.
Ester Crusellas, directora de recursos humans de Sant Andreu Salut, va destacar la manca de professionals en l’àmbit social, un sector crucial en una societat més envellida, però desprestigiat i amb condicions laborals que sovint no arriben al salari mínim. “Si ja costa trobar professionals per als grans hospitals, com podem aconseguir personal per a un àmbit que encara està infravalorat?”, va afirmar. Per revertir aquesta situació, Cruselles va remarcar la importància de formar els propis professionals i oferir beneficis per cuidar i fidelitzar el personal, tot i les limitacions de la normativa actual.
Bona pràctica destacada: El projecte de mentoria d’Infermeria a l’Hospital General de Granollers, que ha millorat la integració i formació dels nous professionals, oferint-los suport i orientació des de l’inici. La iniciativa ha demostrat ser efectiva per incrementar la fidelització i millorar l’experiència laboral dels infermers. Veure vídeo de la bona pràctica
2. Innovació i tecnologies
El segon bloc, es van oferir una visió sobre com les noves tecnologies estan transformant el sector salut i social i es va destacar la importància d’adaptar el sistema a aquests canvis accelerats.
Xavier Lleixa, Chief Technology Officer de Digimevo, va posar de manifest com les noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial, estan transformant ràpidament el sector sociosanitari. “Estem veient un canvi accelerat en l’adopció de tecnologies disruptives, com ChatGPT, que en pocs mesos ha tingut un impacte sense precedents”. El repte de futur està en la necessitat d’adaptar les infraestructures existents per poder implementar aquestes solucions tecnològiques de manera eficient i d’oferir als professionals les eines adequades per optimitzar processos i millorar l’atenció.
Francesc Garcia Cuyàs, director de Dades i Estratègia Digital de l’Hospital Sant Joan de Déu, va defensar la importància de “normalitzar la tecnologia” en el sistema de salut, integrant-la de manera natural en el dia a dia dels usuaris i les famílies. “No es tracta només d’introduir un robot, sinó d’integrar la tecnologia de manera no invasiva i natural, com un telèfon a casa”. “Quan parlem de transformació digital penso que estem ben digitalitzats, però poc transformats. No es tracta només de digitalitzar informes, sinó de canviar processos i adaptar-nos a les noves necessitats dels ciutadans i professionals s. Va destacar la necessitat de crear sistemes predictius que permetin anticipar necessitats i millorar l’experiència dels usuaris, adaptant el sistema a les noves exigències de manera proactiva i personalitzada.
Bona pràctica destacada: El robot social desenvolupat per Eurecat i l’Hospital Sant Joan de Déu per ajudar infants i adolescents amb necessitats pal·liatives a casa. Veure vídeo de la bona pràctica
3. Nous models d’atenció
En la tercera part de la sessió, Oriol Fuertes, CEO de QiDA i membre del comitè d’impuls, va abordar els reptes sociodemogràfics i culturals que obliguen a adoptar nous models d’atenció en el sector, descant que “l’envelliment de la població i l’augment de la supervivència en certes malalties estan incrementant la demanda de serveis sanitaris i socials”, fet que exigeix una revisió del contracte social per garantir l’equitat i l’accés equitatiu a la salut.
El model d’atenció integrada va ser destacat com a clau per al futur, orientant els esforços de les organitzacions a desenvolupar eines per entendre millor les necessitats de la població, treballar de forma interdisciplinar i col·laborar amb els sectors sanitari, social i municipal.
Montse Solé, directora d’Atenció Intermèdia i Dependència conjunta del Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, es va posar èmfasi en l’atenció centrada en la persona, amb serveis més propers a la comunitat i al domicili, respectant la diversitat de realitats. Entre les línies d’actuació proposades es troben la creació de xarxes de col·laboració, la implementació de nous models d’atenció integrats, i l’increment de prestacions socials de suport de proximitat.
Bona pràctica destacada: El projecte de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona amb l’Espai Obert, destinat a persones amb problemes de salut mental i consum de tòxics en risc d’exclusió social. Aquest espai, que va obrir fa set anys, ha estat reconegut i finançat recentment pel Departament de Salut com una palanca de canvi necessària per a Catalunya. Veure vídeo de la bona pràctica
4. Governança
En l’ultima part de la taula, Cristina Adroher, directora d’Estratègia, Innovació i Qualitat de l’IAS – ICS Girona i membre del Comitè d’Impuls, va resaltar l’analisi de prospectiva que “el concepte de One Health eleva els reptes de salut de local a global”, subratllant la necessitat d’abordar aquests desafiaments des d’una perspectiva integral. Va assenyalar que l’augment de la demanda, la incorporació de noves tecnologies i el desenvolupament de fàrmacs pressionen la despesa sanitària, afectant la seva sostenibilitat. “És fonamental gestionar les expectatives de manera responsable per garantir l’equitat d’accés”, va explicar Adroher. Com a reptes les entitats han de tenir una doble mirada: cap a dins, per millorar la gestió i la qualitat de les prestacions, i cap enfora, per comprometre’s amb la comunitat.
A continuació, Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària de Mollet, va intervenir per exposar les prioritats de la governança en els pròxims 10 anys. Duran va destacar que “cal vetllar per la sostenibilitat, solvència, capacitat de transformació i confiabilitat de les organitzacions, sempre des d’una gestió per valors i amb compromís social”. A més, va subratllar la importància de crear aliances efectives i fomentar el treball en xarxa com a palanques de canvi per aconseguir un sistema de salut més eficient i resilient.
Aquest bloc va concloure amb la proposta de desplegar models de governança transparents i relacionals que incrementin la confiança ciutadana en els serveis públics i assegurin la rendició de comptes de manera clara i efectiva.
Bona pràctica destacada: l’aliança entre el Consorci Hospitalari de Vic i l’Hospital de Campdevànol. Una col·laboració que exemplifica la importància d’enfortir la sostenibilitat i qualitat assistencial a través de sinergies territorials. Veure vídeo de la bona pràctica.
Resultats de la dinàmica participativa
Durant la jornada, vam preguntar al públic quins tres elements d’entorn creien que serien més determinants per als serveis sanitaris i socials del futur. Es va posar de manifest que les preocupacions principals són el finançament insuficient, la manca de professionals i l’acceleració dels canvis tecnològics, així com els canvis en els models i processos socials.
Pel que fa als reptes per a les organitzacions, el principal és millorar i flexibilitzar els models de gestió de professionals per captar i retenir talent, alhora que es dóna resposta a les necessitats del territori.
Aportació de la veu de la persona i família
Finalment, vam escoltar la veu de la persona i família, representades per una usuària de la Fundació Aspace Catalunya i un usuari de la Fundació Puigvert.
Mabel, representant de les persones usuàries del Servei d’Acolliment Residencial Aspace Montjuïc, va subratllar la importància que els professionals del sector social treballin amb vocació i empatia: “Els professionals han de posar-se en el nostre lloc per entendre millor les nostres necessitats, ja que tots som diferents”. També va destacar la necessitat de millorar les condicions dels auxiliars que “passen la major part del dia amb nosaltres”, demanant un reconeixement just per la seva feina. Mabel va fer una crida a les entitats per incrementar els recursos humans i assegurar que la qualitat de vida dels pacients no es vegi afectada per la manca de professionals.
Víctor, pacient expert de la Fundació Puigvert, va compartir la seva experiència de més de 20 anys com a usuari del sistema de salut, destacant la necessitat d’una atenció més propera i centrada en el pacient: “Trobo a faltar un acostament més humà en l’atenció primària; em sento tractat com si fossin parcel·les separades, sense una visió integral de la meva salut”. També va posar èmfasi en la importància de formar els metges no només en excel·lència acadèmica, sinó també en competències humanistes, com l’empatia i l’atenció personalitzada.
Durant la taula, Anna Ribera, membre del Comitè +FUTUR i directora assistencial de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, va destacar que, des del projecte +FUTUR, incorporem la visió de les persones i famílies com una peça clau per assegurar que les propostes responen a les necessitats reals de pacients i familiars.
